Pau havia anunciat la seva tercera visita a Corint i no la farà en feblesa, sinó que no pensa ser indulgent amb els falsos acusadors que ataquen el seu ministeri i sobretot als quals pretenien que havia de demostrar la seva autoritat apostòlica. En canvi acceptaven l'autoritat dels falsos apòstols que van ser reconeguts per la congregació. Aquests pretenien tenir el control per a imposar les seves doctrines falses. No era ell qui havia de ser posat a prova, sinó els corintis.
1. Exhortació a l'examen propi (vv.5-10)
1.1. Proveu-vos a vosaltres mateixos (v.5). Examineu-vos i proveu-vos són termes sinònims. Si anem a l'original grec, el primer significa posar a prova o intentar alguna cosa i el segon sotmetre a prova amb la perspectiva d'aprovar. En la primera carta i en relació amb prendre el Sopar del Senyor, (11.28,31) Pau usa el segon terme instant l'examen propi abans de participar del pa i del vi. Aquí, l'examen propi el relaciona amb la fe, és a dir per a veure si un es manté en la fe. Havien d'estar segurs que la seva fe no era merament una acceptació intel·lectual a una doctrina o una simulació de pietat, sinó sabent que Jesucrist estava en ells. La fe ha de manifestar-se pels seus fruits: l'amor i la lleialtat. Si la seva fe estava dipositada en Crist, no haurien de posar en dubte el ministeri, ni l'autoritat apostòlica de Pau. Si ells havien cregut l'evangeli predicat per l'apòstol, com podien fer costat ara als falsos apòstols contra Pau? Si no havien passat el seu acte examen, vindria a mostrar que estaven reprovats. Aquesta paraula no significa aquí “condemnats” amb pèrdua de la salvació, sinó més aviat “desqualificats” perquè no havien superat la prova.
1.2. Reconeixement de la seva aprovació (vv.6-7). Una altra vegada Pau usa el plural incloent a Timoteu, encara que aquest no havia estat objecte de crítica pels acusadors. Per a no excedir-se en el retret, l'apòstol rebaixa el to i apel·la a l'oració intercessora pels seus germans perquè ells no facin el dolent. No amb la finalitat que sembli que són Pau i els seus col·laboradors els que tenen la raó, sinó perquè ells es portin bé, encara que Pau faci l'efecte de no haver superat la prova. Si els corintis actuaven correctament, l'apòstol no tindria necessitat de ser inflexible.
1.3. El poder de la veritat (vv.8-10). L'apòstol vol que abans de res resplendeixi la veritat, perquè ell no combatia només per a defensar el seu honor. Si triomfava la veritat i semblava que els corintis eren els forts i Pau i Timoteu els febles, això seria motiu de goig per a ell, perquè la veritat ha d'estar per damunt. Ell té com a objecte d'oració que els seus germans aconsegueixin la perfecció. Aquest terme no significa que arribessin a ser perfectes moral i espiritualment, perquè això mai ho aconseguirem en aquest món, sinó que aquesta paraula deriva d'un verb que significa posar en ordre, restaurar, reparar (Us demanem que us corregiu, BLP). Hi havia un conflicte entre Pau i l'església coríntia, per causa dels quals es disfressaven com a apòstols de Crist. Per això calia posar les coses en ordre, restaurar les ferides i reparar el mal fet. Això era necessari fer, no sols a Corint, sinó també a les esglésies avui que passen per situacions semblants. Des del capítol deu s'ha mostrat inflexible amb la situació creada a Corint, per això els ha escrit estant absent per a no haver de prendre mesures disciplinàries severes amb els membres, quan sigui present. Podria fer-ho puix que tenia l'autoritat que el Senyor li havia donat com a apòstol de Crist amb l'objectiu de ser per a edificació, que és sempre el propòsit de la disciplina a l'església. No obstant això, era millor que el que els havia dit en aquesta carta produís el mateix efecte que si hagués estat present perquè ells prenguessin mesures. És millor evitar les ferides per a solucionar un conflicte entre una església i algun serf de Déu.
2. Exhortació al perfeccionament (v.11)
D'altra banda, és a dir, per la resta d'assumptes que havia d'exhortar-los com a església. Encara que hi havia alguns membres conspiradors i altres amb una conducta irregular i els que li eren hostils, es dirigeix a tots com a germans.
2.1. Tingueu goig (v.11a). L'església de Corint estava vivint en una situació desagradable. Els judaïtzants havien irromput en la congregació amb les seves doctrines errònies i havien causat un trastorn en ella, posant-la en tensió contra l'apòstol. Alguns, els havien acceptat, uns altres feien costat a Pau. El conflicte estava servit. El goig no era present, però si acceptaven amb esperit cristià les exhortacions d'aquesta carta en un clima d'unitat harmònica es gaudirien en el Senyor i en la comunió dels sants. No era una opció, sinó un deure, en estar tots els verbs en imperatiu.
2.2. Perfeccioneu-vos (v.11a). Segons el v.9 té el sentit de corregir-se i no tant el de perfeccionar-se en sentit moral. Calia posar ordre, restaurar la comunió i reparar les ferides produïdes per la situació. Aquestes tres idees en la correcció dels membres de les esglésies són sempre necessàries.
2.3. Consoleu-vos (11a). D'aquest verb deriva el nom consolador referit a l'Esperit Sant. A més de consolar, ajudar i encoratjar, significa exhortar i en estar en veu passiva podria traduir-se per “set exhortats” “deixeu-vos amonestar”(BLP) “feu cas de la meva exhortació” (NVI). Són instats a acceptar l'exhortació de l'apòstol que els fa en aquesta carta.
2.4. Set d'un mateix sentir i viviu en pau (v.11b). Sentir o pensar, tradueixen la mateixa paraula, però no ha d'entendre's com un pensament únic. Significa que la vida santa ha de ser compartida per tots en harmonia, és a dir, en pau, evitant els conflictes i les escissions que tant s'havien donat a Corint, formant bàndols a l'església. La comunió en l'Esperit, fa possible sentir el mateix i viure en pau. La conducta que es guia per aquestes exhortacions fa que l'església viva en pau.
3. Salutacions i benedicció (vv.12-14)
3.1. Saludeu-vos amb petó sant (v.12). L'origen d'aquesta salutació prové de la sinagoga jueva, però entre persones del mateix sexe. Després va ser adoptat per l'església cristiana. Té sentit perquè ocorre entre els membres de la família de Déu. Òscul, literalment és “petó d'amor”, entre familiars i amics. Per això s'adjectiva com a sant, és a dir, lliure d'intenció carnal i hipocresia. Ara, està en suspensió a causa de la pandèmia.
3.2. Salutacions (v.13). Era costum de Pau traslladar salutacions pròpies o alienes a les esglésies a les quals escrivia. Tots, no pot entendre's en sentit absolut, sinó d'aquells germans que coneixien o de la localitat des d'on escrivia.
3.3. Benedicció trinitària (v.14). La gràcia del Senyor Jesucrist és la font de la salvació; l'amor de Déu és la causa que la gràcia es vessi en Crist per a salvació i la comunió de l'Esperit Sant necessària per a solucionar conflictes.
Conclusió. L'exhortació a acte examinar-nos és imprescindible en tots els sentits. Buscar la veritat en la paraula de Déu és un exercici necessari. Tenir als altres com a superiors a nosaltres mateixos és un acte d'humilitat que evitarà conflictes tant personals com comunitaris. Tenir goig en el Senyor, corregir-se un mateix, ser amonestat quan cal i ser d'un mateix sentir, cal per a viure en pau.
