L'exposició anterior tractava del menyspreu de l'autoritat apostòlica de Pau per alguns de l'església de Corint. Aquest capítol segueix l'argument, no passa a una altra cosa, perquè en el rerefons està el conflicte amb els pertorbadors i la tolerància de la resta. L'apòstol es mostra contrariat perquè els seus germans havien estat seduïts per aquells que predicaven un altre evangeli i a punt de caure en infidelitat a Crist. Pau vol deslliurar-los d'aquesta vergonya que els arruïnaria espiritualment. Havia dit que lloar-se a un mateix no era judiciós, però s'ha vist obligat a això sense extralimitar-se (v.18), per causa dels seus detractors. No obstant això, allò havia estat una insensatesa o bogeria, però encara continuarà fent-ho, així que demana comprensió, perquè aquesta manera de parlar és la que ells entenen (v.1).

1. El gran amor de Pau pels corintis (v.2).
Ara, l'apòstol assenyala la causa de la seva insensatesa, el zel que sent per ells: Us vull tant que m'abrasen una gelosia al diví (BLP). Els estimava malgrat la seva actitud hostil cap a ell per alguns de l'església, i el seu temor que caiguessin en infidelitat a Crist.

1.1.    Els havia casat amb Crist (v.2). A què es refereix casat? En què havia estat ell qui els havia predicat l'evangeli. Quan va sortir d'Atenes va ser a Corint i allí discutia en la sinagoga i persuadia a jueus i grecs i molts dels corintis sentint, creien i eren batejats. Però havien vingut uns estranys que pretenien conquistar als creients amb un fals evangeli i Pau no el podia permetre.
1.2.    El seu objectiu era presentar-los com una verge pura a Crist (v.2). Darrere d'aquest pensament està la figura del AT, en què Yahweh és l'espòs d'Israel i quan el poble anava després dels ídols manifestava la seva infidelitat. Aquesta mateixa idea és aquí en relació amb Crist i la seva Església. Quan aquesta serà presentada a Crist, per ell mateix, en la parusía, com una església radiant, sense taca ni arruga ni cap altra imperfecció, sinó santa i irreprotxable (Ef. 5.27 NVI). El que sent Pau en el fons és que els corintis amb la seva infidelitat estan danyant a Crist mateix. En lloc d'obeir l'evangeli que havien rebut, s'anaven darrere l'altre evangeli que traïa a Crist, com també van fer els gàlates. Anem amb compte a no caure en l'engany d'aquells que prediquen un evangeli endolcit, però porta verí en el seu interior.

2. El risc de tolerar als  enganyadors (vv.3-5)

2.1.    Amb el perill d'extraviar-se (v.3). L'apòstol tem que els seus benvolguts germans siguin arrossegats pels falsos predicadors de la mateixa manera que Satanàs va usar a l'astuta serp per a enganyar a Eva i cometre el greu pecat de desobediència. Així també, literalment, els pensaments d'ells podrien ser seduïts o corromputs, de la senzillesa i de la puresa cap a o en Crist. La necessitat d'estar vigilants en aquest temps quan alguns prediquen a un altre Jesús és molt important, perquè el seu objectiu és enganyar els que puguin. Hem d'estar plenament convençuts de l'evangeli que hem cregut per a desemmascarar als  enganyadors que vénen predicant un altre evangeli.
2.2.    Amb conseqüències fatals per rebre un altre evangeli (v.4). A Corint havien arribat alguns, als quals havien tolerat, encara que vinguessin predicant un Jesús diferent del que els havia predicat Pau quan va ser a ells per a anunciar-los l'evangeli de la gràcia de Déu i la fe en Crist. Havien rebut la influència d'un esperit que no era aquell del principi infós per l'Esperit Sant. Qui eren aquests que predicaven un altre evangeli? Perquè eren els judaïtzants, és a dir, aquells que deien que per a poder ser salvats, primer calia fer-se jueu i circumcidar-se i que esvalotaven a tot arreu on anava l'apòstol evangelitzant. D'aquests, també n'hi ha en l'actualitat, que es presenten amb l'etiqueta d'evangèlics. No diuen que els gentils han de circumcidar-se, però al nostre país tenim un que cada vegada que hi ha una catàstrofe i mor gent, surt ell amb el mateix missatge, i que ara amb la Covid-19 ha deixat anar també en les xarxes socials. El seu discurs és simple: “A Espanya hem tingut gairebé trenta mil morts, perquè Déu ens ha castigat per haver expulsat als jueus del país en el segle XV”. A més, perquè la gent empassi el seu fals discurs l'adorna amb cites bíbliques tretes de context. I cola en alguns. Quan ho vaig llegir em vaig indignar granment. També durant el confinament he rebut vídeos amb predicacions de profetes del catastrofisme que treien textos bíblics fora del seu context, que és el que fan les sectes per a divulgar les seves doctrines errònies.
2.3.    Era una falta de consideració cap a Pau (v.5). És que Pau era potser inferior a aquells estranys que predicaven un fals evangeli, quan ell havia estat el fundador de l'església? L'apòstol respon rotundament amb una frase que està plena d'ironia, pròxima al sarcasme cridant als enganyadors “(híper) grans, apòstols” o “super apòstols” com tradueixen uns altres. Els diu així perquè eren uns xerraires que havien anat a Corint com si fossin delegats dels apòstols.

3. Coneixement en comptes d'eloqüència (v.6)
Segueix l'apòstol fent ús de la ironia esmentant l'acusació dels xerraires que ho consideraven un mal orador, tosc en paraula.

3.1.    Pau admet que no era eloqüent (v.6). Ell mateix, en la primera carta (2:1,4) ja diu que no va ser a ells amb excel·lència de paraules, ni amb paraules persuasives d'humana saviesa. I ara usa el terme tosc, que es refereix a la persona que mancava d'una formació professional en retòrica, que segons Aristòtil era l'art de la persuasió, i estava inhabilitat per a parlar en públic. La formació rabínica de Pau no incloïa aquesta matèria en els estudis.
3.2.    Havia demostrat el seu coneixement. (v.6). Aquest era superior a l'eloqüència. El seu coneixement era de Crist. Coneixia perfectament l'obra de la creu d'expiació, justificació i santificació per l'Esperit. Coneixia l'evangeli de la gràcia i l'esperança de la resurrecció. Tenia coneixement del futur gloriós en el retorn de Crist.

Conclusió. Lamentablement, la història és testimoni d'episodis com aquest que han rebrotat amb el temps. Per això hem d'estar atents per a no caure en l'engany dels predicadors d'un fals evangeli que pul·lulen per les xarxes socials. Ara gairebé tothom té accés a elles i sense adonar-se es deixen engalipar pels xerraires que saben enganyar els que no tenen un coneixement ben format en l'evangeli. Jo tremolo cada vegada que algú m'envia un vídeo i em diu que és molt bonic, perquè dins de l'embolcall està ple de verí i li ho està empassant. Cura, doncs!