En la primera part del capítol, Pau reprèn l'assumpte de l'ofrena per als sants (1 Co. 16:1-4) que havien de recollir per a ajudar als seus germans judeo-cristians de l'església de Jerusalem a causa de la situació de penúria que estaven travessant. Aquest va ser el motiu pel qual Pau va posar en marxa, a les esglésies que ell havia format, una col·lecta. Com vam veure, a Corint havien començat a recollir fons, però no estaven excessivament motivats i per això la visita de Titus va ser molt oportuna i un estímul per a continuar amb aquesta obra de gràcia com la va anomenar l'apòstol. Així mateix, amb la seva carta va voler animar-los posant com a exemple a les esglésies de Macedònia i per sobre de tot el model del Senyor Jesucrist, el qual per amor als creients sent ric es va fer pobre. Amb això perseguia l'apòstol la igualtat, perquè l'abundància d'uns supleixi l'escassetat d'uns altres. En aquest passatge, continua amb l'assumpte destacant una sèrie de detalls sobre la manera d'operar transparent en la recollida de les ofrenes, amb especial referència a les persones que participaven en aquesta obra.

1. El paper de Titus en la recollida de l'ofrena (vv.16-17).
Pau considerava que l'execució de l'ofrena era un assumpte de molta transcendència. No era només qüestió de diners, sinó d'usar-ho per a benefici d'altres germans, que estaven sent assotats per una necessitat de primer ordre. En aquella època no hi havia organitzacions d'ajuda humanitària i les esglésies van assumir un rol important per a atendre les escassetats dels creients allí on es produïen. L'assumpte de recaptar diners era delicat, sempre ho ha estat perquè la temptació és molt forta amb el perill de corrompre's, per això feien falta homes dotats d'integritat i bon fer com Titus que tenia la confiança plena de l'apòstol.

1.1.    La disposició desinteressada de Titus (v.16). Aquest va ser sempre un col·laborador en el qual Pau podia confiar, perquè totes les accions que li havia encomanat les havia realitzat amb èxit. Havia estat el mediador entre l'església coríntia i l'apòstol aconseguint que es reconciliessin. En aquest cas, no va fer falta si més no que li ho demanés, perquè Titus compartia amb Pau la mateixa preocupació, que atribueix a Déu. És magnífic quan en un equip pastoral hi ha la mateixa sintonia entre ells, però és perquè Déu la posa en el cor de cadascun.
1.2.    El desig de Titus de complir amb l'exhortació apostòlica (v.17). Quan Pau li prega a Titus que vagi a Corint per a impulsar l'ofrena que feia un any que havia començat i encara no havia finalitzat, no sols accepta l'encàrrec, sinó que es va posar en marxa de seguida. Com tradueix La Paraula: A penes va rebre la invitació, li va faltar temps per a posar-se espontàniament en camí cap a vosaltres. No ho va fer només perquè li enviava Pau, sinó per la seva pròpia voluntat. El terme exhortació, que està format amb el mateix verb que paráclito, referit a l'Esperit Sant, significa aquí cridar, pregar, constrènyer a algú perquè faci alguna cosa mirant al futur.

2. El paper del col·laborador anònim (vv.18-21)
Juntament amb Titus, va ser enviat un germà el nom del qual no s'esmenta, però sí les seves qualitats. No sabem de qui es tracta perquè no tenim cap pista que ens permeti descobrir qui era. No obstant això, s'esmenta,

2.1.    El seu treball en el Senyor (v.18). Encara que no sapiguem el seu nom, era molt conegut en totes les esglésies pel treball que realitzava anunciant l'evangeli. I no sols això, sinó que a més era lloat pels germans, la qual cosa sempre és un signe que era una persona la conducta i la labor de la qual no la feia perquè el seu nom aconseguís renom, sinó que de manera humil i sense escarafalls li importava més el missatge que predicava i el Senyor a qui servia, que el que el seu nom fos conegut. Lloaven la seva activitat i per això era conegut encara que el seu nom no ho fos. Aquest anonimat, és un exemple per a tots nosaltres i això ha de portar a preguntar-nos: serveixo al Senyor perquè el meu nom destaqui? Predico l'evangeli per a ser famós a les esglésies? Llavors, la teva motivació és indigna.
2.2.    La seva designació per les esglésies (v.19). Era tal el reconeixement d'aquest germà anònim per les esglésies, que l'havien triat perquè formés part de l'equip de serfs de Déu, juntament amb Pau i Titus, perquè recollissin l'ofrena que havien fet les esglésies i el responsable de les quals d'administrar-la era Pau i fora amb ells a lliurar-la a Jerusalem. Això demostra que era un germà de sencera confiança de tots. Pau diu peregrinació a la iniciativa que havia organitzat de recollir col·lectes i portar els diners que havia reunit a Jerusalem. I això era per a la glòria del Senyor, un aspecte que ens ensenya que els diners també és usat per a la glorificar a Déu, quan s'empra bé per a ajudar als germans necessitats.
2.3.    La necessitat de l'honradesa en el maneig dels diners (vv. 20-21). En realitat era un equip el responsable de recaptar els diners i lliurar-lo per a la finalitat amb què havia estat recollit. L'apòstol vol deixar clara la seva bona voluntat en tot aquest assumpte. Encara que possiblement ningú hagués posat objeccions al fet que Pau i Titus haguessin estat els únics administradors dels diners obtinguts, no obstant això, l'apòstol va buscar a altres col·laboradors designats per les esglésies per a evitar que ningú pogués censurar-los quant a l'administració d'una ofrena tan abundant. Amb els diners cal anar amb molta cura i fer les coses amb honradesa i “amb llum i taquígrafs” controlant la gestió de les ofrenes de manera pública.

3. El paper d'un altre col·laborador anònim (vv.22-24)
El tercer membre del equip supervisor, juntament amb Pau, nomenat com l'anterior per les esglésies també era anònim, encara que naturalment estava recolzat per una trajectòria de servei esplèndida que feien d'ell la persona idònia per a aquest ministeri.

3.1.    Era un germà diligent (v.22). Aquesta virtut havia estat comprovada diverses vegades en moltes circumstàncies. La diligència, pot rebre diversos matisos en el NT: significa afanyar-se o afanyar-se a fer alguna cosa, esforçar-se a fer-ho o tenir zel per aconseguir-ho, ser sol·lícit a complir amb el que se li ha encarregat. Tots aquests significats caben en l'actuació d'aquest germà, ara acrescuda per la confiança que li havien dipositat a Corint.
3.2.    Formaven un equip competent (vv.23-24). L'equip format per Titus i els dos germans anònims encapçalat per Pau, gaudia del beneplàcit de les esglésies que els havien confiat la recaptació i lliurament de l'ofrena. Titus era company i col·laborador de Pau, ben conegut pels corintis. Els altres dos col·laboradors anònims, eren els enviats oficialment per les esglésies que havien lliurat diners per a l'ofrena. Eren glòria de Crist, és a dir, eren una honra per a Crist. Volem major elogi! En conseqüència havien de mostrar el seu amor cap a ells i que Pau se sentís satisfet dels corintis per a testimoniatge davant les esglésies.

Conclusió. L'apòstol va saber envoltar-se de bons col·laboradors per a aquest servei. Tant Titus com els altres dos eren creients íntegres. Tots ells havien d'actuar de manera escrupolosa en el maneig dels diners. Calia buidar qualsevol ombra de dubte i no sols ser transparents, sinó que es conegués la seva integritat per a confiar en ells.