Entre els valors que el cristià ha de tenir, hi ha un que és summament important: la integritat de la seva conducta, especialment quan obstina la seva paraula o simplement quan es compromet a fer alguna cosa, ha de complir amb la seva responsabilitat. En el rerefons d'aquest text, es troba el fet de l'acusació que alguns a Corint formulaven contra l'apòstol perquè havia promès que els visitaria aviat i no havia complert la seva paraula. Aquells que dubtaven de la seva sinceritat, falsament li posaven en un destret, per això l'apòstol ha de defensar el seu ministeri de les destarotades acusacions dels seus adversaris, perquè en cas contrari la seva autoritat apostòlica es veuria greument afeblida i el seu ministeri afectat.

1. La integritat ha de poder ser demostrada (vv.12-14)
En el cas de l'apòstol, es defensa de l'acusació apel·lant al testimoniatge de la seva consciència, la qual és la seva glòria, és a dir, la seva jactància, d'haver-se conduït en el món i sobretot amb els corintis amb senzillesa i sinceritat de Déu, és a dir, amb la sinceritat que ve de Déu.

1.1.    Amb sinceritat (v.12) Aquesta paraula està molt devaluada, però no hauria de ser així entre els cristians, sinó que com fa l'apòstol, s'atreveix a dir que la seva conducta té la mateixa qualitat que Déu posseeix i actua. La paraula sinceritat, ve de “sense cera”, la qual cosa no té cera amb què es tapaven els desperfectes de les coses, veient-se tal qual són quan s'exposen a la llum. D'aquí ve que Pau s'expressi amb senzillesa, no amb saviesa humana carnal, en contrast amb la raó amb què podria haver argumentat. El seu defensa és amb la gràcia de Déu que il·lumina la intel·ligència, purifica el cor i santifica els motius.
1.2.    Amb els seus escrits (vv.13-14). L'apòstol no ha variat la seva manera pensar expressada en el seu escrits, perquè sempre ha dit el mateix i ells ho saben perquè els han llegit i espera que ho entenguin. Pot ser que es refereixi a la primera carta o també que no existeix una segona intenció com ells poden comprovar, ja que Pau és sempre el mateix. Que important és mostrar-se tal com un és sense plec! També els corintis havien entès que, en part, no tots, podien sentir-se satisfets –gloriar-se- de Pau, com l'apòstol ho estava d'ells, malgrat els problemes que li havien causat, per al dia del Senyor Jesús quan es revelaran fins a les intencions del cor i la hipocresia no serà possible.

2. La integritat ha de poder desmentir les crítiques (vv.15-20)
Ara l'apòstol entra de ple a desmentir les falses acusacions de què era objecte, especialment aquella relativa a l'incompliment de la seva promesa d'anar a Corint per a visitar-los.

2.1.    El desig de Pau (vv. 15-16). Confiava a poder seguir un itinerari en què visitaria primerament Corint, després passaria per Macedònia i tornaria de nou a Corint i des d'allí ser encaminat per ells a la Judea. El seu objectiu era que tinguessin una segona gràcia. Aquesta frase es refereix a la seva presència per segona vegada entre ells després de tornar de la visita a Macedònia. Expressa que la seva segona visita hagués estat una nova benedicció per a ells, però per la raó que exposa més endavant va haver de canviar de plans.
2.2.    Pau desmenteix ser una persona voluble (vv.17-20). En canviar els seus plans, va actuar amb lleugeresa? Ho nega radicalment, perquè no va actuar manipulant les coses de manera carnal. Ell no era com els que un dia diuen Sí i després canvien de parer dient No. És a dir, com els que són penells i van on bufa el vent. El Sí i el No al mateix temps, seria una contradicció entre les paraules i la conducta, és a dir, obrar segons els impulsos de la vella naturalesa. Aquesta defensa de Pau ens recorda la paràbola dels dos fills, quan el pare els mana anar a treballar a la vinya, encara que amb diferències. L'apòstol invoca la fidelitat de Déu com la font de la seva pròpia fidelitat tant en les seves paraules com en la seva conducta. Podem expressar nosaltres el mateix? Quan diem Sí que és Sí i quan diem No és No? Seguidament ho amplia a la seva predicació de Jesucrist i la dels seus col·laboradors, Si no fos íntegre en la seva conducta, la predicació no seria eficaç i els oïdors no confiarien en el que predica. Que important és que la predicació estigui recolzada per una conducta conseqüent! L'exemple suprem és Crist en el qual no hi havia cap ombra de contradicció i a més tot l'evangeli descansa en les promeses de Déu. La paraula de Crist té absolut compliment, perquè les seves promeses són Sí i Amén, que expressen la certesa de la seva consecució.

3. La veritable raó de la seva demora (vv. 21-24)

3.1.    Confirmació en Crist (vv.21-22). Si Déu en Crist és la garantia infal·lible de la seva veritat, és també el que ens confirma en Crist i el que ens va ungir, terme que es relaciona amb Crist, l'ungit del Pare, però l'acció del qual correspon a l'Esperit, amb el qual Déu ens ha segellat, la qual cosa ve a autenticar que li pertanyem i a més ens ha donat les arres, la bestreta de tot el que ens ha promès. Totes aquestes benediccions són per al creient una deu de seguretat i consolació, però ha de ser-ho també per a viure de manera coherent la nostra professió de fe, com a genuïns fills de Déu.
3.2.    El motiu del canvi de plans (vv.23-24). Ara és quan Pau els exposa els motius que li van induir a no anar a Corint com els havia dit. No va ser degut a una frivolitat o a una ocurrència en un moment donat, sinó que per amor als seus germans havia ajornat la visita, sent indulgent, ja que si anava havia de corregir algunes coses greus, mostrant-se inflexible. Per consideració a ells encara no els havia visitat, esperant que solucionessin els casos que el van obligar a escriure la carta que s'ha perdut i que es coneix com a “severa”. Per a evitar dolents entesos, els fa saber que tant ell com Timoteu, no volen ensenyorir-se de la seva fe, ja que en aquesta mateixa fe, ells romanen fermes. Està convençut que amb la seva actitud no ha fet una altra cosa que contribuir al goig de l'església.

Conclusió. La decisió de no anar a Corint va ser correcta ja que s'hagués trobat amb una situació d'immoralitat i probablement s'haurien obert ferides de difícil curació. El seu mestratge a tractar conflictes a l'església, és tot un exemple. A vegades cal deixar passar un temps per a refredar un ambient conflictiu i atallar-lo més endavant, com va fer Pau. Tractar segons que assumptes en calent pot ser contraproduent. En la nostra vida cristiana hem de mostrar integritat i ser conseqüents, tant en paraules, com en actituds i accions. No podem dir Sí i No al mateix temps. El model el tenim en Déu, les promeses del qual són Sí i Amén.