Encara que hem passat d'un capítol a un altre, segueix l'argument sobre el nou pacte i de manera especial està pensant en la distinció entre el ministeri de la lletra i el ministeri de l'esperit. El primer és perible mentre que el segon és etern (v.11). Si oblidem això, la frase el Senyor és l'Esperit (v.17), la deslligarem del que s'ha dit anteriorment i la interpretarem erròniament en diferents sentits, com alguns han fet, veient-la uns com una evidència de la divinitat de l'Esperit Sant i altres com una identificació de l'Esperit amb el Senyor. Ningú nega que l'Esperit Sant sigui Déu quant a l'essència, però quant a la persona són diferents. Com assenyalen els comentaristes, Pau aquí no està teologitzant ni fent proposicions metafísiques sobre la naturalesa divina. El que vol mostrar és que mentre la llei establia normes externes de conducta, Crist transforma la vida de la persona des de l'interior d'ella. La conversió a Crist d'un jueu era passar de la lletra que esclavitza a l'esperit de llibertat, perquè on està l'Esperit del Senyor, allí hi ha llibertat (cf. Gàlates).

1. Transformats de glòria en glòria (v.18)
Passar de l'estat de servitud sota la llei, al règim de llibertat en Crist comporta una sèrie de beneficis, com ser fets fills de Déu, tenir accés a la seva mateixa presència i avançar en el camí de la santificació i el ministeri.

1.1.    L'origen de la transformació (v.18). Aquest té lloc quan mirem a la vista de tots la glòria del Senyor. En la mesura en què vivim prop de Déu, la seva glòria ens és participada per a mostrar-la a uns altres, com Moisès quan entrava en la presència de Déu i se li transmetia la seva glòria, però davant del poble havia de cobrir-se el rostre amb un vel. El creient, hauria de reflectir la glòria de Crist, si bé encara de manera imperfecta com la imatge que apareix en un mirall de metall. Per l'Esperit del Senyor, la nostra vida va sent transformada a la seva imatge cada vegada més nítida.
1.2.    Una transformació progressiva (v.18).Transformats, lit. és “metamorfosats”, una paraula presa de la biologia que expressa els canvis que sofreixen alguns insectes des del seu naixement fins a la maduresa, com per exemple el cuc de seda. D'un ou, surten les larves que s'alimenten de fulles de morera i canvien cinc vegades de pell i van construint el capoll de seda quedant tancades dins i allí es transformen en una crisalida i després en papallona que trenca el capoll i volta començar el cicle. Aquests successius canvis il·lustren molt bé la transformació del creient que des del seu nou naixement va de glòria en glòria fins a aconseguir la maduresa. No és una transformació immediata, sinó progressiva, en el camí de la santificació.

2. Transformats per al ministeri (vv.1-2)
En els vv., precedents, Pau diu que Déu els va fer ministres competents d'un nou pacte i ara torna referir-se al ministeri, amb referència al seu en primer lloc i també el dels seus col·laboradors, que és aplicable avui als ministres de l'evangeli, però també a tots els creients, ja que el terme diaconia significa servei i tot cristià és cridat a servir a Crist.

2.1.    Un ministeri segons la misericòrdia de Déu (v.1).El ministeri cristià no és un servei que puguem decidir pel nostre compte, potser per sentir-nos captivats per aquells aspectes atractius d'aquest, com per exemple, el púlpit, sinó que és un do rebut de Déu que en la seva misericòrdia ens crida a servir-li, potser de manera gens visible als ulls dels altres. Va haver-hi un temps, en el segle passat, en què entre els homes joves la seva màxima aspiració era pujar al púlpit, sense tenir cap preparació, ni bíblica ni espiritual, i el que és pitjor, sense haver rebut de Déu la crida per a aquest ministeri. No fa falta dir que els que feien això fracassaven estrepitosament. El ministeri cristià implica una responsabilitat i ha de ser vocacional. Si és Déu qui ho concedeix, el ministre serà prosperat. D'aquí ve que Pau pot dir no desmaiem en haver-ho rebut per gràcia.
2.2.    Un ministeri íntegre (v.2). El servei a Déu ha de ser fet amb la integritat que demanda l'evangeli. Alguns dels acusadors de l'apòstol eren uns hipòcrites que ocultaven les seves opinions de manera vergonyosa, a més d'emprar l'engany, l'astúcia i adulterar la paraula de Déu, interpretant-la de forma interessada i sense cap criteri vàlid, només per a treure profit. Potser aquests acusadors formulaven contra ell aquests retrets, que l'apòstol nega de manera categòrica, en renunciar a aquestes pràctiques indignes. Per contra, el seu ministeri es caracteritzava per la manifestació de la veritat. Així podia recomanar-se sense enrogiment a tota consciència humana davant de Déu, és a dir, els que li sentien predicar podien discernir si el missatge estava recolzat per la seva conducta.

3. Per què l'evangeli està encobert per a molts (vv.3-4)
Probablement, Pau es refereix als jueus (3.14). Però sempre hi ha hagut persones que en anunciar-los l'evangeli no han respost al missatge, encara que aquest estigués recolzat per la integritat del qual el proclama.

3.1.    Està encobert als que  es perden (v.3). A vegades, ens pregunten per què hi ha persones que han escoltat durant anys l'evangeli, no s'han convertit al Senyor. Aquí tenim una doble resposta. En primer lloc, són els que s'estan perdent o van camí cap a perdició, els que s'obstinen a viure al marge de Déu persones que estimen més la tenebres que la llum. També es desprèn que no tots als quals se'ls predica l'evangeli es convertiran. Alguns creuen i altres ho rebutgen.
3.2.    Està encobert per l'acció de Satanàs (v.4). El déu d'aquest segle, ha encegat l'enteniment dels incrèduls. El problema pot semblar intel·lectual i ho és, però sobretot és moral, una actitud de rebel·lia cap a Déu fomentada pel diable. Així són incapaços de distingir la llum de l'evangeli de la glòria de Crist que és la imatge de Déu. No obstant això, en aquest temps poden tornar-se a Déu si accepten la seva paraula (Hch. 17.34). La glòria de Crist es va manifestar en la transfiguració i Pau la va veure en el camí de Damasc (Hch. 9:3). Crist és la imatge de Déu (He. 1:3).

4. Transformats per a predicar l'evangeli (vv. 5-6)
El centre de la predicació de l'evangeli no és un altre que el Crist gloriós. D'aquesta manera surt al pas dels quals deien que predicava per a benefici propi.

4.1.    L'evangeli de Crist com a Senyor (v. 5). Anunciar l'evangeli no és predicar-nos a nosaltres mateixos, com fem a vegades quan parlem més de nosaltres que de Crist. Ell és el Senyor al qual devem fidelitat i, per tant, la predicació de l'evangeli és per amor de Jesús.
4.2.    L'evangeli que va il·luminar els nostres cors (v.6). L'origen és Déu i ens recorda que al principi de la creació va dir: “sigui la llum”. No obstant això, no és la llum el que va resplendir en els nostres cors, sinó Déu mateix, del qual veiem la seva glòria en el rostre de Crist.

Conclusió. Transformats per l'Esperit del Senyor hem d'avançar en la nostra vida servint-li que és la manera més meravellosa predicant l'evangeli.