La reprensió als que pretenien ser mestres continua a partir del v. 13. Ells volien ser tinguts per savis i entesos , però Jaume els ha mostrat pels pecats de la llengua , un retret que mancaven de saviesa veritable.

1. Significat de saviesa (v.13)

Savi tradueix el grec sufos i per això sofia = saviesa , un adjectiu que s'utilitza amb relació a Déu (Ro. 16:27). Els mestres espirituals d'Israel ( Mt . 23:34) i els creients dotats de saviesa espiritual pràctica (Ro. 16:19; 1 Co. 3:10, -aquí RVR60, han canviat savi per pèrit- Ef. 5:15). Entès , és un adjectiu , traducció de epistemon , que només apareix aquí, que es relaciona amb sabedor, coneixedor . A la filosofia grega antiga , tenir episteme ( coneixement ) implicava no només tenir informació , sinó també comprendre i aplicar aquest coneixement de manera efectiva. El savi o entès , no és aquell que ha acumulat molts coneixements , com ensenyaven els grecs , sinó que en el pensament hebreu i bíblic és aquell que coneix la veritat cristiana, és a dir , la revelació de Déu , no de manera teòrica , sinó penetrant i dominant de forma pràctica tota la vida. Dit d' una altra manera: és practicar allò que la Bíblia ensenya , no només saber-ho . Per això , segueix dient que la conducta ha de ser mostrada de manera pràctica per les bones obres fetes amb humilitat , inspirades en la mansuetud .

2. La saviesa terrenal i la celestial (3:14-18)

2.1. Saviesa terrenal (vv.14-16). Gelosia amargs i contenció , o enveja amarga i rivalitat al cor (NVI), són dos aspectes d'un tipus de conducta menyspreable , qualificada d'animal i diabòlica . Gelosia és una paraula que no hem de confondre amb zel. Gelosia , ja a l'AT era una paraula que venia de l' arrel “ posar-se vermell fosc " (Nm. 5:14; Pr. 6:34). Que reflecteix una persona enfurismada . Tant en hebreu com en grec es refereix a una determinada emoció que expressa una ferma exclusivitat i que pot ser moralment digna de censura. La seva resultat és l' enveja o l'odi cap a altres . És el contrari de l'amor i, en conseqüència , un greu enemic del cristià, sobretot de la comunió cristiana (1 Co. 13:4, 2 Co. 12:20). De l'altra costat , zel és diferent perquè es tracta de la cerca incansable d' alguna cosa bé , com tenir zel de Déu (2 Co. 11:2). També ho podem definir com a fervor dedicat a fomentar una causa (per exemple , l' evangeli o oferir un servei ). La contenció o rivalitat , està relacionat amb el partidisme , del que no cal sentir -se orgullós i faltar a la veritat , o sigui la mentida . Jactar-se i mentir contra la veritat és professar-la amb els llavis i negar-la amb la conducta.

2.2. Saviesa celestial (vv.17-18). En contrast amb la saviesa terrenal, hi ha la saviesa de dalt, és a dir , la que prové de Déu , la qual té una sèrie de característiques que trobem en aquell que és la saviesa de Déu , Crist Jesús (1 Co. 1:30). Vegem cadascun dels qualificatius :

a) Pura ( hagne ), que significa lliure de contaminació , de la mateixa arrel de hagios , sant , lliure de tota barreja amb el mal (2 Co. 11:2; Fil. 4:8). Aquesta puresa té també una evocació sensual.

b) Pacífica, és un terme que apareix en tots els llibres del NT, menys en 1 Jn ., per descriure les relacions harmòniques , entre persones . Està relacionat amb el nom eirene que es tradueix gairebé sempre per pau . La seva sinònim és plàcid i s'usa amb relació al fruit de la justícia (He. 12:11), pel fet que és produït en comunió amb Déu el Pare , mitjançant la seva disciplina.

c) Amable o complaent . Digne de ser estimat . Ve d' eikos ( plaent ). Denota apropiat , ajustat i per això equitatiu , just, moderat , pacient . S'associa a la mansuetud .

d) Benigna. Procedeix d'una paraula grega que significa disposada a l' obediència , obeir , ser persuadit , dòcil .

e) Plena de misericòrdia . És el mateix terme que a 2:13. És la manifestació externa de la compassió . Assumeix els recursos necessaris per donar a qui la necessita . A la Bíblia és relatiu a Déu que és ric en misericòrdia (Ef. 2:4) i que ha proveït salvació per a tots els homes ( Tít . 3:5), per als jueus ( Lc . 1:72) i gentils (Ro. 15:9). És misericordiós per a aquells que el temen ( Lc . 1:50), perquè estan envoltats de debilitats i només ell pot socórrer-los . Per tant , ells han de pregar confiadament , buscant la seva misericòrdia (He. 4:16) i també és just que demanin misericòrdia els uns pels altres ( Ga 6:16, 1 Ti 1:2). Habitualment , misericòrdia i pau apareixen per aquest ordre , menys a Gà . 6:16). La misericòrdia és l' acte de Déu , la pau és el resultat al cor de l' home . La gràcia descriu l'actitud de Déu cap al transgressor i la misericòrdia cap als necessitats .

f) Bons fruits . El terme karpos , és una paraula emprada per referir-se al fruit dels arbres o de la terra ( Stg . 5:17,18). Metafòricament per a les obres o actes , sent l' expressió visible del poder invisible que obra internament . Mentre les expressions visibles de les conseqüències internes , són les obres de la carn , de la mateixa manera el poder invisible de l'Esperit al creient produeix el fruit de l' Esperit ( Ga 5:22).

La frase sense incertesa ni hipocresia , significa, en primer lloc , no ser separat , és a dir , sense indecisió . Lacueva ho tradueix per imparcial ja que està relacionat amb la justícia . La NVI, tradueix : imparcial i sincera, és perquè segueix després i el fruit de justícia . Hipocresia , o sigui , sense fingiment . Es diu com ha de ser l'amor a (Ro. 12:9). Hipocresia expressa l' actuació d'un actor a l'escena d'un teatre . Era costum entre els actors grecs i romans parlar amb grans màscares amb dispositius per augmentar la potència de la veu i per això la paraula s'empra per al·ludir a un enganyador , un hipòcrita .

Conclusió Tots aquests trets reunits , constitueixen una veritable imatge de la saviesa . D'una part de la falsa saviesa , terrenal i usada per Satanàs per atrapar els que es deixen dirigir pels esperits malignes . La Bíblia no contraposa la ignorància a la saviesa , sinó que la contrasta amb la necessitat . I neciesa i ignorància , no són sinònims . La neciesa no és ignorància , sinó rebel·lia contra Déu , no és fatalitat sinó culpa. Que Déu escollís el neci del món vol dir que la seva obra és de gràcia, ja que tots som pecadors , perversos, rebels , impius , etc. No hi havia res en nosaltres que fos atraient o que es pugui comptar com a mèrit . El neci és el que trenca els manaments de Déu i mereix el judici , no l' illetrat o mancat d' intel·ligència . D' una altra , la veritable saviesa té a veure amb la conducta, amb l' obediència a la paraula de Déu i en ser semblants a Crist que és la saviesa de Déu .