Jaume continua el seu argument que és el pensament general de tota la carta: la vida cristiana no és teòrica , sinó pràctica . Allò que diem creure deu veure's reflectit en la conducta o el que és el mateix , la fe ha de manifestar-se per les obres que proven que aquesta fe és genuïna . Jaume ha il·lustrat l' ensenyament de la fe i les obres per mitjà o mitjançant l'actitud que tenim davant les necessitats materials dels nostres germans , on la fe que no està corroborada per les obres , en realitat és fictícia o inexistent . Fa dos segles , dins del fonamentalisme evangèlic de tall nord-americà va aparèixer un corrent que deia a grans trets : “l' important és creure en Crist , no importa tant com vius la teva fe”. A aquest concepte va replicar John F. MacArthur (1939-2025) amb el llibre titulat “L' evangeli segons Jesucrist ”, el missatge ha estat etiquetat com a “ salvació de senyoriu ”. La seva tesi és que Jesucrist no ha de ser reconegut només com a salvador, sinó també com a Senyor . Al pròleg , diu James I. Packer : “el mer assentiment de l' evangeli , divorciat d'una dedicació transformadora al Crist viu , és menys que fe d'acord amb la norma bíblica i no serveix per a la salvació .” En el segon pròleg , James Montgomery Boice , cita sis punts fonamentals :

a) No n'hi ha justificació sense regeneració ( Jn 3:7).

b) La fe sense obres és morta ( Stg . 2:20).

c) El senyal de la veritable justificació és la perseverança en la justícia fins a la fi ( Mt 10:22).

d) La fe en un Jesús que és salvador, però no Senyor , és fe en un Jesús d' invenció pròpia .

e) Si un vol servir Crist , deu negar-se a si mateix ( Lc 9:23).

f) Que sense la santedat , ningú veurà el Senyor (He. 12:14).

1. La incomprensió de lhome neci (v.20 ) .

Aquest home és el mateix interlocutor imaginari introduït al v.18 com a algun . A l'original, en lloc de “ morta ” diu estèril . Així tradueix correctament la NVI. Aquesta diferència, com en altres casos, és deguda al fet que RV segueix el Textus Receptus de qualitat inferior , en lloc del text grec de Nestlé, usat ara per a les traduccions actuals . Possiblement algun copista va voler igualar aquest v. amb els vv . 17 i 26, on diu morta . Es tracta d'una fe estèril , perquè no pot salvar en no manifestar-la pels seus fruits .

2. El fonament bíblic de les obres ( vv.21-24 ). Jaume busca el suport de l' Escriptura per demostrar mitjançant la vida d'Abraham que això és així . Esmenta dos episodis de la vida d'Abraham:

a) v. 21. En aquest text , Abraham va demostrar mitjançant l' obediència que hi havia estat justificat per la fe en lliurar a la seva fill Isaac en sacrifici , encara que no arribés a realitzar-se .

b) v.22. És la conclusió que Jaume treu de l' exemple d'Abraham, la seva fe no roman estèril , sinó que obrava de manera que tenim l' expressió completa del que és la justificació . La seva fe li empenyia a fer obres i per això la seva fe va ser feta perfecta, es va desenvolupar a la prova i va fructificar en un acte d' obediència .

c) v. 23. Aquí esmenta l'episodi anterior en què la fe d'Abraham li va ser imputada per a justícia o justificació ( Gn . 15:6), una promesa que es va complir en el sacrifici d'Isaac (en realitat va ser sacrificat un xai). Ja li va ser imputada en vista que es desenvoluparia fins la seva perfecció . El títol d'amic de Déu no és donat a Abraham a Gènesi , però es troba en la pregària de Josafat (2 Cr. 20:7; Is. 41:8).

Conclusió ( vv . 24-26)

Aquesta part final, presa en sentit absolut i separada del context , entraria en contradicció amb l' ensenyament de Pau (Ro.3:20, 28 i Gà . 2:16). Però les obres que Pau nega que puguin justificar el pecador són els esforços pels quals l' home procura salvar-se al marge de Déu que és el que justifica. Sant Jaume, al contrari, es refereix a les obres que són el fruit de la fe i l'amor. Un últim exemple (v.25). L'autor d' Hebreus , cita l' acció de Rahab , com una prova de la seva fe (He. 11:31). Jaume hi veu com a Abraham, una prova de la manifestació de la seva fe. Al v. 26, tanca l' argumentació amb una comparació que afecta l' absència de l' esperit en un cos i l'abandó de les obres , com a senyals de mort . El que Jaume vol establir és que les obres proven que la fe és viva, com l' esperit evidencia que el cos no és un cadàver .