En el passat recent aquests vv., eren citats sovint a les reunions d'evangelització, però no s'explicaven doncs el seu significat sembla molt obvi. No obstant això, les Escriptures requereixen que les examinem a fons per extreure'n el suc que contenen. Els receptors de l'epístola no podien invocar la llei de l'amor fraternal per justificar-se per la manera aduladora de rebre el ric, ja que l'accepció de persones és una transgressió de la llei. Partint del supòsit que qualsevol l'hagués guardada, és a dir, obeïda o complerta tots els manaments de la llei moral (v.11), però falla, ensopega o cau en un sol punt o manament es fa culpable de tots ells. El terme que ha estat traduït per ofendiere apareix dues vegades a 3:2. El terme grec es fa servir per designar la ruïna d'un edifici (Mt 7:27) i metafòricament per mostrar la vida espiritual (Lc 2:34). Al v. 10 és una caiguda irreversible.

1. Ensopegar en un sol manament és pecar en tots.(v.10)

Jaume justifica aquest judici amb el pensament que com que tots els manaments de la llei tenen el seu origen en el mateix legislador suprem –el que va dir- per aquest trencament d'un sol precepte de la seva divina voluntat, aquesta és tacada. La unitat de la llei es mostra clarament en què es tracta del manament que ordena l'amor al proïsme i quan aquest manament és transgredit tota la llei és desobeïda en la seva essència, encara que es compleixin externament tots els altres preceptes. Aquí tenim un senyal que l'església cau en algunes aberracions del fariseisme, quan hi apareix la casuística que col·loca l'observança de la llei en les prescripcions minucioses d'una moral sense amor i sense llibertat.

2. El Lloc de la llei a la vida cristiana (v.11) Hem fet molt èmfasi que som estalvis per gràcia sense la llei. Això està bé perquè com diu Pau, per mitjà de la llei és el coneixement de pecat (Ro. 3:20). Però un cop hem estat salvats, quin és el paper de la llei? Ens referim a la llei moral, és a dir, a la norma de conducta que ha de tenir el cristià.

2.1. L'antinomianisme. La doctrina que ensenyen els antinominiem és la de rebutjar completament el compliment de la llei, perquè diuen que això és només per als jueus. Però Jesús, al sermó de la muntanya corregeix la interpretació i pràctica de la llei que feien els jueus. On ells van dir, Jesús diu jo us dic. Per tant, els cristians tenim l'ajut de l'Esperit Sant que ens guia l'obediència de la paraula de Déu, és a dir, a la llei de Déu, una frase sinònima. Obeir Déu és obeir la seva paraula santa.

2.2. La llei de la llibertat (vv.12-13). S'anomena perfecta en 1:25, ens ha llibertat, alhora, del pecat i d'aquest legalisme servil que escull entre els manaments el que li va bé per justificar-se, com en aquest cas, el de l'amor al proïsme –però només per afalagar el ric i menysprear el pobre- per a nutrir. La nostra responsabilitat serà més gran, si no caminem d'una manera digna de la nostra vocació, com a fills de Déu i no com a esclaus sense amor. Literalment: perquè el judici –krisis- serà sense misericòrdia per a qui no fa misericòrdia. Es gloria la misericòrdia sobre el judici (v.13). És a dir, el misericordiós s'alegra quan li arriba el judici. El judici amenaça el pecador, però l'amor que anima el cristià li comunica la joiosa certesa que s'escaparà de la condemnació. És la victòria, que l'amor de Déu que ha estat vessat als nostres cors, obté sobre els càstigs de la justícia divina. Calvino entén aquí que la misericòrdia és la de Déu per la qual és el que perdona el pecador i triomfa així del seu propi judici. El context, no afavoreix aquesta interpretació, la NVI i RV2020 el tradueixen de manera que s'entén millor el que Jaume ens diu aquí: perquè hi haurà un judici sense compassió per a qui actuï sense compassió (en el context de fer accepció de persones).La compassió triomfa sobre el judici! En grec hi ha dues paraules que es tradueixen per misericòrdia, Jaume fa servir en tots els casos la que manifesta externament la compassió i assumeix la necessitat d'aquell que la rep. S'empra tant per a Déu que és ric en misericòrdia, com per als homes que també han de ser misericordiosos els uns amb els altres (2:13).

Conclusió Encara que emfatitzem la gràcia per la qual som estalvis, no podem passar d'alt el paper de la llei. Perquè la llei ha estat el nostre guia per portar-nos el Crist. I una vegada estem en Crist, com diu la 2a Confessió Helvètica: “resulta beneficiosa per a l'església i, per tant, no s'ha d'excloure a l'església la lectura de la llei. Doncs si bé la cara de Moisès estava coberta amb un vel, l'apòstol accentua que aquest vel ha estat aixecat i rebutjat per Crist. Per aquestes raons, no admetem res de quant doctrinaris erronis antics i moderns han ensenyat quant a la llei”.