Articles de diferents autors
|
En formular la pregunta present estem situant-la en el marc de l'escatologia personal i pensant potser en un lloc, o en un estat, al qual pararan les ànimes dels qui moren sense Crist en el període intermedi. Però la Bíblia té per a aquest cas els termes "Seol i Hades", mentre que "infern" es reserva per a l'estat etern. Com diu el teòleg Hans Bietenhard: "Des del punt de vista del NT l'infern com a lloc de turment apareix només després del judici final.
llegir més → El terme Escatologia, segons Cándido Pozo, a la seva obra “Teologia del més enllà”, va ser encunyat pel teòleg protestant alemany KG Bretschneider l'any 1805 en una obra de joventut en què apareix aquesta frase: "τα εσχατα, daher dieser ganze Abschnitt εσχατολογια".. A la seva ment, el terme no pretén sinó embolicar en una única paraula el que es deia amb l'expressió "tractat sobre les últimes coses o novíssimes". Dos anys més tard, fa seu el vocable un teòleg catòlic, F. Oberthür, el qual alemanyitza la paraula i en lloc d'escriure-la en grec es refereix a “die Eschatologie” considerant-la sinònima de tractat sobre “les últimes coses”.
llegir més →
Qui et va dir que ets indigne, no prou bo, inútil o inservible per a Déu? Qui et segueix recordant que ets feble, indefens o un fracàs total? Qui et va dir que mai estaràs a l'alçada de l'estàndard de Déu?
Tots sabem d'on ve aquesta veu. És el mateix diable. Escoltes les seves mentides durant tot el dia, una veu dient-te que Déu està contínuament enfadat amb tu. Aquesta veu ve directament dels pous de l'infern.
En les últimes setmanes l'Esperit Sant ha estat portant-me a orar per una major comprensió de l'amor de Déu cap a mi. Després de llegir 1 Joan 4.16, vaig comprendre que poc sabia sobre viure i caminar en l'amor de Déu. Joan va escriure en la seva epístola: "I nosaltres hem conegut i cregut l'amor que Déu té envers nosaltres. Déu és amor; i el que roman en amor, roman en Déu, i Déu en ell."
llegir més → Com va entroncar el títol Senyor amb la vida de l'Església apostòlica? Crist era reconegut com el que governava de manera invisible la seva Església i que durant el culte era present enmig dels congregats en el seu nom (Mt 18:20)). Això es veu a través de l'examen d'una molt antiga pregària litúrgica conservada en arameu en 1 Co 16.22: Maranatha.
llegir més →
En el Salm 51, trobem la història del pecat del rei David. Ell va cometre un horrible, odiós i perjudicial pecat, malgrat ser fill de Déu. Jo espero trobar-me amb David en el cel. Ell va ser un home conforme al cor de Déu malgrat haver comès un pecat tan abominable, terrible i menyspreable. El que nosaltres veiem és això: Si un cristià està lligat al pecat, està lligat al sofriment. No perdrà la seva salvació, però el sofriment ve després del pecat com la nit ve després del dia.
llegir més →
Occident presumeix de tolerància i exigeix ple respecte pels deuets d'aquí i d'allà. Els d'Orient li fan gràcia i molts no dubten a reverenciar-los com si fossin la mateixa saviesa vestida de taronja. Així la teva veïna et parla de les seves xacres, fa ioga i crema encens mentre et mira amb llàstima a tu i a tots els mortals que no han arribat al seu estat superior de consciència mística...
llegir més →
Encara que els creients del nou pacte tenim més llibertat que els creients de l'antic per accedir a la presència de Déu , ja que Crist és mitjancer d'un millor pacte fonamentat en millors promeses , com diu l'autor de la carta als Hebreus , això no vol dir que la nostra adoració pugui ser menys reverent . Tot el contrari . Amb la llum que ens brinda el NT podem veure més clarament la santedat de Déu i l’horrible del nostre pecat ,...
llegir més →
El butlletí de l'esglesia amb articles, noticies, poesia i les activitats previstes pel període corresponent. La seva publicació es bimestral i es pot descarregar
