El concepte bíblic del matrimoni
Segons Gènesi 1.26-28, l'ésser humà és
home i dona, creats junts
a la imatge i segons la semblança de Déu. Alhora, aquests versicles diuen que l'home – home i dona – és creat en comunió, com parella, com matrimoni. En l'ordre de la creació, el matrimoni precedeix a l'individu. I com parella, com matrimoni l'home és beneït per Déu per a ser fèrtil en la terra per a poblar-la i subjectar-la. Gènesi 2 ens obre altra perspectiva: home i dona són creats individualment, però Déu mateix observa que no era bo que l'home estigués sol, de manera que en Gènesi 2 el matrimoni apareix com la solució de la solitud. Home i dona, creats individualment, són units per Déu en el matrimoni.
És una vida millor que la vida individual. Per causa de la dona,
l'home deixarà al seu pare i a la seva mare, per unir-se (vegi's Gènesi 2.24) a la seva dona. La unió entre home i dona, junts i individualment imatge i semblança de Déu, és tan completa que la Bíblia diu que són
una sola carn (Gènesi 2.24). En aquesta unió hi ha llibertat perquè no hi ha necessitat d'avergonyir-se de res. No hi ha culpa, ni pecat.
I estaven nus, Adam i la seva dona, i no s'avergonyien (Gènesi 2.25)
.
L'antropologia dels dos capítols de la creació conté les definicions bàsiques del matrimoni. Segons Dietrich Bonhoeffer, és un dret primordial de l'home; part del dret a la vida natural i corporal.
Observem en les narracions bíbliques de la creació dos elements principals: la procreació i la benedicció. La unitat entre l'home i la dona és beneïda per causa de la procreació, perquè en la multiplicació i la població de la terra es compleix la voluntat de Déu. Cap relació humana, ni l'amor familiar, ni l'amor entre amics és beneïda d'aquesta manera. Quina forma concreta té aquesta benedicció? Com han experimentat Adam i Eva aquesta benedicció? És el mateix que la multiplicació i res més?
Em sembla que podem dir que la felicitat que observem a Gènesi 2 és l'experiència concreta de la benedicció de Gènesi 1. Per la benedicció del Senyor, el matrimoni és la relació que permet a l'home i la dona la veritable felicitat en l'amor mutu. És una relació dinàmica que permet el desenvolupament de tota la personalitat. Hi ha espai en ella per als tres tipus bàsics d'amor, eros, l'atracció sexual entre home i dona, filia (Sant.4.4), que és amor personal entre amics, i àgape, que és amor incondicional, fidelitat, bondat i misericòrdia. És una relació única, tancada, perquè és exclusiva i definitiva i alhora oberta, perquè hi ha espai en ella per a fills i néts.
Després de Gènesi 1 i 2, observem a Gènesi 3 el matrimoni en condicions del pecat. Pel pecat que és la separació de Déu, la pròpia existència de l'home es va convertir en sofriment. La dignitat de l'home, que és el seu domini sobre la creació, es va convertir en un treball dolorós. La dignitat de la dona, que és la seva fertilitat, es va convertir en un part amb dolors. La seva unitat original amb el marit, que s'ajuntaria a ella, es va convertir en subjecció i abús de poder (Gènesi 3.16). Gènesi 3 no només conté condemnació i sentència. També és una observació profètica de la misèria de l'home. El Senyor condemna i castiga el pecat, no obstant això, alhora observa la pena i la tristesa, les mira, i les pren a la seva mà (Salm 10.14). Ja en Gènesi 3 escoltem, amb l'apòstol Pau a Romans 8.19-23, el gemegar de la creació. Observem en Gènesi 4 i 6 la depravació profunda del matrimoni per causa del pecat. Gènesi 2.24 exigeix que l'home deixi al seu pare i a la seva mare per a unir-se a la seva dona, però Lamec, un dels homes de renom de l'antiguitat, es va prendre dues dones (Gènesis 4.19ss). L'abús de poder, que suggereix la frase, és confirmat en els versicles següents. Lamec està orgullós per haver matat a un home per una ferida i a un noi per un cop i obliga a les seves dues dones a la humiliació de les seves fanfarronades. Gènesis 6 suggereix una orgia desenfrenada de tipus com Lamec.
En les descripcions de la prehistòria bíblica reconeixem la realitat històrica de les relacions entre homes i dones: abús, subjecció, immoralitat i sofriment. Sobretot de la dona. I per aquest motiu, per causa de l'abús, el matrimoni és una preocupació permanent en tota l'Escriptura. La llei, la saviesa d'Israel, la profecia, els evangelis i les exhortaciones apostòliques, cada part de l'Escriptura s'esforça per a defensar l'estabilitat, puresa i felicitat del matrimoni. Les lleis civils a Èxode i Deuteronomi reflecteixen les condicions socials del temps perquè en primer lloc es preocupen de les relacions familiars en el sistema patriarcal i tribal. Els matrimonis són una funció d'aquest sistema. Els drets dels esposos i esposes, de pares i fills són definits per aquesta funció. L'exemple més clar és el levirat. Altre exemple és l'exempció del servei militar, per estar recent casats (Deut.20.7). La tribu no pot permetre que un home, ja casat, però encara sense fills, surti a la guerra, perquè quan mori en el combat, la seva dona serà una vídua sense fills.
Alhora observem en les lleis d'Israel una tendència forta a la personalització i humanització del matrimoni i de la sexualitat. El setè manament del decàleg subjecta la fidelitat del matrimoni a la supervisió de Déu. Els al·ludits són primerament els patriarques, els amos, els poderosos. A ells la llei diu: tu no violaràs la fe conjugal. L'elaboració d'aquesta llei en les lleis civils demostra que té diverses accions. Prohibeix, sota penes severes, la violació del matrimoni d'altres, protegeix a la dona contra els capritxos del mariti limita totes les relacions sexuals al matrimoni. A partir d'aquestes lleis, sexualitat sempre és un dels dos, matrimoni o impudícia. Interessant és que esclaves, presoneres de guerra i altres dones exposades a les passions de barons poderosos, igual que les vídues, tenen el dret de rebre el matrimoni. D'aquesta manera la poligàmia salva a les dones sense defensa de l'estatus de prostituta i de la prostitució mateixa.
Resulta que la Torá s'adapta a l'ètica tribal i patriarcal vigent, però que alhora la personalitza i la humanitza. Al final de la revelació canònica, Israel ha arribat a una monogàmia pràctica, com ens demostra Malaquies. 2.14ss (vegi's Proverbis 2.17), on el matrimoni es diu pacte. És el pacte jurat i indissoluble entre un home i una dona, que exigeix ser guardat per una motivació moral i espiritual personal, que no anul·la les estipulacions legals, sinó més aviat reflecteix els propòsits veritables de les lleis. Quan el matrimoni ha arribat a aquesta comprensió moral, hi ha espai per a perspectives, que ens recorden a Gènesis 1 i 2: el matrimoni com relació fructífera beneïda per Déu, una benedicció experimentada com amor i felicitat. Proverbis apel·la a la mateixa consciència moral i espiritual i adverteix al jove contra la temptació de la dona estranya. Aconsella al marit jove viure i gaudir els plaers del seu propi matrimoni. Càntic dels Càntics elabora aquest tema en la seva oda amorosa, amb totes les seves al·lusions eròtiques i sexuals. Per als profetes, l'amor matrimonial és tipus i exemple per al pacte de Déu amb Israel. Alhora se serveixen dels exemples negatius de la infidelitat i de l'adulteri per a il·lustrar el que és idolatria (Osees1-3).
Tot això serveix en el Nou Testament per a precisar i radicalitzar l'ètica matrimonial. Les prescripcions del Senyor Jesús són més estrictes que les de l'Antic Testament:
Allò que Déu ha unit que no ho separi l'home (Marc 10.9).
Mirar a una dona per a cobejar-la ja és adulteri (Mateu 5.28). Les exhortacions apostòliques subjecten el matrimoni a un ordre moral i espiritual nou:
I, les casades estiguin subjectes als seus propis marits com al Senyor (Ef. 5.22). Marits estimeu a les vostres dones, tal com Crist ha estimat l'Església i s'ha lliurar a la mort per ella. Qui estima la seva muller a si mateix estima (Ef. 5.25,28). Els consells de Pere a les dones i als marits
: Vosaltres mullers, estigueu subjectes als vostres marits………; vosaltres, marits, de la mateixa manera viviu amb elles amb comprensió, donant honor a la dona com a got més fràgil i com a cohereves de la gràcia de la vida, perquè les vostres oracions no siguin destorbades (1P 3.1,7).
Podem concloure el nostre resum de l'ètica bíblica pel que fa al matrimoni per mitjà de Hebreus 13.4:
Honorable és per a tots el matrimoni, i pura la relació conjugal (koite – llit, relació matrimonial, comp. Rom 9.10); però Déu jutjarà als fornicadors (pornos) i als adúlters (vegi's 1Cor 6.10). Hi ha solament una relació sexual que és pura (incontaminada), és la relació matrimonial. Hi ha solament un matrimoni: el matrimoni entre un home i una dona. Aquest matrimoni és honrós per a tots: per a homes i per a dones.
I ara, el matrimoni homosexual? Ja he dit abans, que no existeix. A més, l'homosexualitat mateixa, tant en l'Antic com en el Nou Testament és una de les formes d'impudícia Hi ha pocs passatges que es refereixen a ella, però tots són unànimes en el seu rebuig. Hem de reconèixer que la vida sexual té una sensibilitat especial, perquè més que en altres àrees de la vida natural, veiem en ella una relació estreta entre
santedat i sanitat i, d'altra banda, una relació estreta entre trastorns sexuals i immoralitat, entre malaltia i pecat. No obstant això, la Bíblia ens obliga a rebutjar tot tipus de impúdica com pecat. I com pecat és la preocupació de l'ètica i del pastoratge.