Església Evangèlica
av. Mistral, nº 85-87
08015-Barcelona
Email:
tel.: 93 372 1632
El butlletí de l'església
Estudis
Selecció de sermons
Conferències
Butlletí evangelístic
Boletín Verdad Viva
Opinió
 

L'origen dels Neoevangèlics

Harold Ockenga(mes informació en anglès clicant aquest vincle)


Durant l'última part dels anys 1800's, el fenomen teològic que va venir a ser anomenat Modernisme o Liberalisme Teològic, va començar a ser prominent a Europa, especialment a Alemanya, i en els seminaris teològics. (El Modernisme està a l'extrem esquerre de l'espectre teològic)

Durant la centúria del 1800 professors religiosos no convertits a Europa, especialment a Alemanya, van començar a rebutjar la doctrina Cristiana ortodoxa i fonamental. Ells van començar a dir: “La Bíblia en realitat no és la Paraula de Déu. És simplement un registre de la progressió d'idees de l'home sobre Déu.”

Ells van començar a dir coses com: “La Bíblia va ser solament inspirada en el mateix sentit que Shakespeare va ser inspirat.” Ells van començar a dir: “Jesús va ser un gran mestre, però en realitat no era Déu, almenys Ell no era mes Déu que tots nosaltres som déus.”

Van dir: “La Bíblia és un llibre de religió, però no podem dependre d'ella en qüestió de ciència i història.” o que: Adán i Eva realment no van existir i que no va haver un diluvi, i que els miracles de la Bíblia no són veritables.

Aquests homes també van començar a negar la necessitat de la salvació personal per la regeneració de l'individu, i deien que l'home té una espurna de divinitat en si mateix, i que simplement ha de ser bufada fins a que produeixi foc i l'home arribi a el seu potencial.

Aquests inconversos, mestres religiosos i professors van començar a negar doctrines fonamentals de la Bíblia, i aquest moviment va arribar a ser conegut com el Modernisme, o el liberalisme religiós.

El Modernisme va començar a ser molt popular dintre dels líders religiosos d'Europa prop de 1900. Es va estendre molt més fàcil a Europa que a Amèrica perquè molts cristians a Europa ja eren apòstates quan el Modernisme va aparèixer. Moltes esglésies a Europa practicaven el baptisme d'infants com l'entrada a la membresia de l'església, així que les esglésies a Europa estaven repletes de gent inconversa doncs havien guanyat la seva membresía per haver estat batejats quan eren nadons. Perquè eren inconversos quan el Modernisme va entrar, ells estaven llestos per a això i van caure de seguida. No va haver una incursió tan ràpida a Amèrica com a Europa, però va començar a estendre's a Amèrica de qualsevol forma. Mentre aquest rebuig de doctrina fonamental es va començar a estendre a Amèrica, bons líders cristians, que creien en la Bíblia, i creien en els fonaments de la fe, van començar a oposar-se al Modernisme, i això va resultar en el que ara coneixem com la Controvèrsia de fonamentalistes i Modernistes.

El terme de fonamentalistes va començar a ser freqüentment usat com resultat d'una sèrie de llibres titulats “Els Fonaments” , que van ser escrits per creients de la Bíblia, homes com R. A. Torrey, A. T. Pierson, i altres mes. Aquests llibres exposaven les doctrines fonamentals de la Bíblia i també s'oposaven a l'error.

Aquests homes clarament van decidir, “Nosaltres ens oposem a l'error, i nosaltres estarem ferms contra aquells que neguin els fonaments de la Paraula de Déu” Ells van començar a oposar-se al Modernisme. No solament això, sinó que també van començar a oposar-se al Catolicisme, al Socialisme i al Comunisme.

Ells es van oposar als Testimonis de Jehová, els Mormons, i tots els altres. Aquesta sèrie de llibres, Els Fonaments, van ser publicats entre 1910 i 1915, i amb l'ajuda d'un home ric cristià, van ser enviats a milers d'obrers cristians als Estats Units i a altres països. Aquests llibres van ser poderosament usats per Déu ajudant a obrers cristians perquè fossin sans en la fe. Mentre el Modernisme va incrementar en popularitat, a través dels anys a Amèrica, les denominacions, escoles teològiques i altres van començar a moure's cap a les seves idees, filosofies i creences.

Com resultat, molts creients en la Bíblia van començar a separar-se de les seves velles denominacions i escoles per a començar nous grups cristians, noves escoles, i noves esglésies. Aquests creients Bíblics van ser coneguts com fonamentalistes o Evangèlics. S'ha d'entendre que, en aquests temps, aquests dos termes eren usats simultàniament. Ara tenim a l'esquerra de l'espectre teològic als Modernistes, qui diuen, “Jo sóc cristià,” però que neguen les doctrines fonamentals. Potser ell nega que la Bíblia sigui la Paraula de Déu o que Jesús sigui el Fill de Déu. D'altra banda en l'extrem dret de l'espectre teològic, el fonamentalista, que també era conegut com Evangèlic. El terme de fonamentalista es referia a algú que creia en els fonaments de la fe, i que s'oposava a l'error.

El fonamentalista diu, “Jo crec que la Bíblia és la Paraula de Déu, jo crec que Jesús és el Fill de Déu, jo crec en els fonaments, i vaig a separar-me de la gent que s'oposa i nega aquestes doctrines fonamentals.” Durant els anys 1920 i els 1930, hi havia bàsicament aquests dos grups. Però a la fi dels anys 1940' i principis dels anys 1950, un altre grup va aparèixer i es va posar entre els dos primers. Aquest tercer grup és el que ara coneixem com els neoevangélics. El terme de neoevangélics va començar a ser usat freqüentment perquè en 1948, un predicador de nom Harold Ockenga, ho va usar durant un discurs de graduació en el Seminari Fuller a Pasadena, Califòrnia. Ell es va parar i va dir, “El que nosaltres necessitem és una nova marca d'Evangèlics.” Ell la va bateijar com neoevangélics.

En aquest discurs de graduació, ell va afirmar la posició de la doctrina del Fonamentalisme, però en va repudiar la pràctica i la separació del Fonamentalisme. En altres paraules, ell va dir bàsicament que: “Sí, necessitem creure en els fonaments de la fe. Sí, necessitem creure que la Bíblia és la Paraula de Déu. Sí, necessitem creure que Jesús és el Fill de Déu. Necessitem creure en la expiació de la sang, i en la resurrecció corporal, i en la salvació per gràcia. Necessitem creure en totes aquestes doctrines que els fonamentalistes o evangèlics creuen. Però d'altra banda, necessitem deixar d'oposar-nos als Modernistes. Necessitem estar d'acord amb la posició doctrinal del fonamentalista, però també necessitem deixar de ser tan durs amb els Modernistes. Necessitem no oposar-nos més i separar-nos dels Modernistes, encara que rebutgen aquestes doctrines fonamentals.”

D'aquest temps fins als nostres dies, els neoevangélics han tingut molta influència en certs sectors del Cristianisme Evangèlic proclius al ecumenisme i al relativisme de les Sagrades Escriptures.