Església Evangèlica
av. Mistral, nº 85-87
08015-Barcelona
Email:
tel.: 93 372 1632
El butlletí de l'església
Estudis
Selecció de sermons
Conferències
Butlletí evangelístic
Boletín Verdad Viva
Opinió
 

Conferència: Cóm mantenir viva la familia?

30 de juny de 2006

A càrrec de Iolanda Sintes, Presidenta Honorària de l'Associació de familiars de malalts d'Alzheimer i Expresidenta de la Unió Femenina de l'església Evangèlica Baptista de Gràcia.

Presidida per Pepita Cots va començar l'acte en el marc de la celebració del nostre 75 aniversari en el qual a més de la conferència, va haver també una participació musical.

A la taula estava també la presidenta del Grup de Dones de la nostra església Mª Carme Muñoz. La germana Pepita va donar la benvinguda als presents i seguidament va donar pas a la intervenció musical de les joves Miriam Penalva i Ruth Altimira de l'església de l'Av. Paral·lel que van interpretar conjuntament una peça al piano i clarinet.

Després va intervenir el Conjunt Hallel compost de tres germanes també de l'església de l'Av. Paral·lel, acompanyades al piano i als bongos per les joves Miriam i Ruth. Van interpretar dues cançons titulades “Temps” i “Vida” amb lletres al·lusives al tema de la conferència. Els presents van agrair aquesta part musical corresponent amb càlids aplaudiments a la seva finalització.

Sense més dilació va començar la conferència en la que Iolanda Sintes va al·ludir al títol i a les dificultats que ha tingut per a la seva preparació. El títol expressa que la família en l'actualitat està malalta perquè tots estem malalts. Va voler introduir el tema amb unes paraules que va escriure el Dr. Pablo Martínez sobre la família: “Com creients vivim avui atrapats entre dos pols extrems en relació a la família.

D'una banda, el model del món occidental, per a molts un símbol de progrés i de modernitat. Els que propugnen aquest model «nou» desacrediten, o fins i tot ridiculitzen, a la família tradicional, la constituïda per un pare, una mare i els fills, incloent a vegades també als avis.

La presenten com una realitat ja passada de moda i l’anomenen «patriarcal» perquè així sona encara més obsoleta (l'ús i manipulació de les paraules és molt important al camp de l'ètica). La seva postura és que en ple segle XXI «la família patriarcal» ha estat superada per conceptes molt més «progressistes». Són models en els quals es glorifica la independència de cadascun per fer «el que li sembli bé» en cada moment, guiats per una ètica self made feta a gust del consumidor.

«Famílies a la carta». Molt il·lustratives són sobre això les declaracions d'una ex ministra del govern espanyol i escriptora, Carmen Alborch: «Al viure sola, les teves relacions són totalment lliures i d'aquesta manera guanyen en qualitat i en profunditat. Pots viure sola i tenir una relació estable amb un senyor o senyora, una amistat profunda amb algú; pot ser que el teu company visqui a la mateixa ciutat o no, que us vegeu molt o poc, sempre o mai, amb fills o sense fills, tot és possible, som lliures» (sic). Feia aquestes afirmacions després de ridiculitzar la fidelitat matrimonial i desqualificar la idea de l'amor per sempre com un mite. Per cert, aquestes declaracions constitueixen tot un manifest de religió secular - un vertader credo laic. I després acusen als cristians de proselitistes!

Així, cadascun s'organitza la família a la seva manera com a millor li convingui: no importa que hagi només una mare, o dos pares o dues mares. Com importa d'únic és la llibertat per a «muntar-m’ho a la meva manera perquè tinc dret a ser feliç» (declaracions textuals). La cosa més important és ser feliç, entenent per felicitat l'absència de problemes o una pèrdua de la teva independència.

«Famílies de Disneyland». Fins aquí hem vist l'extrem trist de la societat actual. No obstant això, alguns creients cauen en el pol oposat, potser com a resposta a aquesta ideologia tan contrària a la voluntat de Déu per a la família. És el cop de pèndol que sorgeix més per reacció que per reflexió.

Ens presenten un model de família perfecte, impecable. Una família sana –creuen- mai té problemes, és aquella els membres de la qual mai discuteixen o alcen la veu, on sempre hi ha somriures i bon humor, en una paraula, el cel a la terra! Aquest model més sembla tret de Disneyland que de l'ensenyament bíblica. Però, a més, és font de frustració per als que intenten assolir tal nivell «súper-espiritual» (o potser hauríem de dir «pseudo-espiritual»).

Compte amb els llibres o les conferències que emfatitzen aquest enfocament triomfalista perquè no reflecteix el realisme de la Bíblia al emprendre la vida de família”. Va manifestar que estava completament d'acord amb aquestes paraules, perquè a la veritat no hi ha cap família perfecta.

Si observem  la Sagrada Família, Josep, María i Jesús, ens adonem de quants problemes van tenir , des d'abans del casament de Josep i María i al llarg de tota la seva vida. Si ens fixem en Adam i Eva, un matrimoni que van ser els que van donar origen a l'entrada del pecat en el món.

Va aprofitar la referència de la institució matrimonial a Gènesi per dir que la unitat és la base del matrimoni. Hi ha molts que estan casats, però no estan units física, moral i espiritualment. La causa que les famílies no vagin be  és el pecat: els fills d’ Adam i Eva, Caín i Abel van donar origen a la violència domèstica assassinant el primer al segon.

Si contemplem la família de Noè, amb el trist episodi de l'embriaguesa del patriarca i els seus fills burlant-se d'ell. Abraham va mentir fent passar a la seva dona per la seva germana i de poc li costa un gran disgust. Isaac i Rebeca van mostrar el seu favoritisme per un dels seus fills i els mateixos fets es van reproduir en Jacob i la seva família. Només Josep és un model de com mantenir la família viva: va acceptar als seus germans i els va ajudar.

El secret per a les famílies avui és l'acceptació de cadascun dels seus membres tal com és, però per damunt de tot cal estimar, un terme molt devaluat. El vertader amor és el que Pau expressa a la primera carta als Corintis. 13. No obstant això, no és suficient estimar i dir-ho de paraula, cal expressar-lo amb fets. Ho va il·lustrar amb una experiència personal: els seus pares l’estimaven, però mai li van fer un petó. Tal com va fer Josep, el perdó en bàsic a la família, després els va ajudar.
Com a resum ens va deixar aquests quatre conceptes:

  • Acceptar-nos
  • Estimar-nos
  • Perdonar-nos
  • Ajudar-nos i restaurar-nos

Necessitem practicar aquestes coses per mantenir una família viva.

Va seguir un col·loqui, en el que la conferenciant va ampliar algunes idees i va afegir una mica més d'un autor no creient que donava un valor primordial a la família.

Va finalitzar l'acte amb els agraïments de rigor que es va fer lliurament a les participants de sengles rams de flors.