Església Evangèlica
av. Mistral, nº 85-87
08015-Barcelona
Email:
tel.: 93 372 1632
El butlletí de l'església
Estudis
Selecció de sermons
Conferències
Butlletí evangelístic
Boletín Verdad Viva
Opinió
 

Introducció als Deu Manaments

per Pedro Puigvert
Introducció

El general Henry Martyn era un matemàtic molt brillant que va marxar a la Índia en el segle passat com missioner. En el seu diari personal va escriure el següent: "Havent llegit la llei i els profetes als meus servents durant nou mesos els vaig considerar suficientment preparats per a escoltar l'Evangeli. Així que he començat a llegir-los Mateu".

Avui en dia, els especialistes en evangelización ens diuen que devem començar per l'evangeli de Joan. Però Martyn feia el correcte iniciant la seva obra evangelística per al llei, només així podrien acollir-se a la gràcia de Déu.

En l'actualitat, la gran majoria de persones desconeix l'existència de la llei de Déu i molts en les esglésies prefereixen passar-la per alt. Perquè la llei en general i els deu manaments en particular resulten incòmodes fins i tot als creients.

En el nostre temps no es vol escoltar sobre la llei i del judici, no ens agraden els trons del Sinaí. Preferim presentar la vida cristiana com una aventura emocionant plena de pau, felicitat i amor.

Per a alguns això és la plenitud de la vida. Però al claudicar d'aquesta manera, veiem que en l'església escaseja la moralitat, el compromís i la responsabilitat. Per aquest motiu seria necessari tornar la nostra mirada a les paraules que Déu va parlar (Ex. 20:1).

1. L'ordre i la relació dels deu manaments

La llista de la qual obtenim les deu paraules es troba en dos passatges del Antic Testament (Ex. 20:1-17, Dt. 5:1-21). Si els comparem, observarem que hi ha unes petites diferències en el manament del dia de repòs i en l'ordre de l'últim. A més d'això, les llistes per a compondre deu manaments canvien segons la tradició religiosa, tant dels jueus com dels cristians:

1.1. L'ordre segons protestants i ortodoxs. És el següent:

1º) No tindràs déus aliens davant de mi
2º) No et faràs imatge
3º) No prendràs el nom de Yahveh el teu Déu en va
4º) Recorda't del dia de repòs per a santificarlo
5º) Honra al teu pare i a la teva mare
6º) No mataràs
7º) No cometràs adulteri
8º) No furtaràs
9º) No parlaràs contra el teu proïsme fals testimoniatge
10º) No cobejaràs la casa, la dona, el seu servent, la seva criada, el seu bou, el seu ase del teu proïsme.

1.2. L'ordre segons luterans i catòlics. És el següent:

1º) No tindràs déus aliens davant de mi i no et faràs imatge
2º) No prendràs el nom de Yahveh el teu Déu en va
3º) Recorda't del dia de repòs per a santificarlo
4º) Honra al teu pare i a la teva mare
5º) No mataràs
6º) No cometràs adulteri
7º) No furtaràs
8º) No parlaràs contra el teu proïsme fals testimoniatge
9º) No cobejaràs la casa del teu proïsme
10º) No cobejaràs la dona del teu proïsme

Aquesta relació es diu també d'Agustí, però al seguir l'ordre de Deuteronomio col·loca el 10º en el 9º dividint-lo en dues parts posant a la dona abans que la casa.

1.3. L'ordre dels jueus

Segueix el de protestants i ortodoxs, conegut també com ordre de Josefo, però amb una variant en els dos primers manaments.

El 1º està pres de Ex. 20:2, però es pot dir que aquest v. no conté cap manament.

El 2º està format pel 1º i el 2º de protestants, refós com els catòlics han fet amb el seu 1º.

1.4. Divisió dels deu manaments

Des de Filó d'Alexandria, els jueus han dividit en dues taules de cinc en cadascuna els deu manaments, però no se sap la raó d'això. La divisió més comunament acceptada per lògica és la qual atribueix la primera part als manaments que tenen a veure amb Déu i la segona part als deures cap a l'home

2. Significat i divisió de la llei

El decàleg és el codi moral de l'Antic Testament de caràcter permanent que estableix el que Déu espera d'un poble redimit. Però a més de la llei moral hi ha altres lleis de caràcter temporal. Per tant, el terme llei abasta molt més que els deu manaments. A efectes solament didàctics, esmentarem cinc tipus de lleis: cerimonial, civil, alimentació i higiene, generals i morals.

2.1. La llei cerimonial.

És el conjunt de lleis que prescriuen els actes de culte d'Israel i inclouen els ritus, sacrificis, festes i sacerdots. Cada aspecte d'aquesta llei apuntava a Crist i la seva obra redemptora amb la intenció de preparar a la gent per a la seva vinguda a un món de pecat al que anava a donar salvació. Les lleis cerimonials es compleixen en Crist.

Ell és el nostre sacrifici i el nostre sacerdot, el nostre altar la nostra ofrena pels nostres pecats. Quan vam dipositar la nostra confiança en Crist per a salvació, estem satisfent aquesta part de la llei que es va complir en Crist. Per això, no necessitem repetir els actes cerimonials de l'Antic Testament, no perquè no tinguin importància, sinó perquè són temporals i tenien com objecte assenyalar la persona i l'obra de Crist.

2.2. La llei Civil.

És el conjunt de normes donades per Déu per a organitzar al vida civil del poble d'Israel a l'establir-se en la terra de Canaá. Amb l'ordenament jurídic de les nacions, els ciutadans deuen regir-se per les lleis dels seus respectius països. En aquest sentit, les lleis civils per a Israel no tenen caràcter permanent per al cristià, però sí han estat d'inspiració per a la legislació d'algunes nacions.

Per exemple, en Ex. 22 hi ha una sèrie de lleis de restitució i avui en dia en alguns països estan implantant un sistema legal que sembla inspirat en elles. En lloc de ficar en la presó als delinqüents que han comès petits delictes, se'ls condemna a fer treballs per a la comunitat i restituir així el que han destruït o en determinats casos se'ls confisca els seus béns per a retornar lo que han robat o per al pagament de multes.

2.3. Lleis d'alimentació i higiene.

És el conjunt de lleis donades per Déu a Israel amb la finalitat de protegir la seva salut en un temps que mancaven alguns invents moderns per a conservar el menjar. L'ús cerimonial d'aquestes lleis està fora de lloc, però els principis que les sustenten romanen, encara que les lleis siguin temporals.

Qui dubta avui de la higiene de rentar-se les mans o qualsevol altra cosa amb aigua? (Lv. 15). O la higiene d'enterrar els excrements i les escombraries (Dt.23:12-14). O evitar el contacte amb animals que transmeten malalties (Lv. 11:32-33). El compliment d'aquestes lleis evitava malalties (Dt. 7:15).

2.4. Lleis generals.

Van ser donades per a cuidar al poble en assumptes pràctics o a la naturalesa, el que avui diem ecologia. Per tant, farem bé a tenir en compte els principis que emanen d'elles. Per exemple: en Dt. 22:1 et seq., hi ha diverses lleis que incideixen en la cura del món que vivim i a garantir la protecció personal perquè ningú sigui acusat d'homicidi en cas d'accident.

2.5. Lleis morals

Són aquelles lleis relatives a la conducta expressades en el decàleg i tenen caràcter permanent. Hem estat objecte de la gràcia de Déu que ens duu a guardar la llei. Crist va ensenyar l'obediència als deu manaments en la seva totalitat. Ell no va venir a abrogar la llei, sinó a complir-la i s'oposava al legalisme d'escribes i fariseus que amb les seves tradicions invalidaven la llei al donar-li més importància que a la Paraula de Déu.

Conclusió

En les pròximes exposicions farem una anàlisi àmplia del decàleg que ens apropi a l'estil de vida que Déu vol de tots aquells que hem cregut en Crist, mentre que poble redimit per ell, perquè la llei va ser donada a un poble redimit i no com un camí de salvació. Per les obres de llei, ningú pot justificar-se davant de Déu, sinó per la fe en Jesucrist (Gá.2:16).