Església Evangèlica
av. Mistral, nº 85-87
08015-Barcelona
Email:
tel.: 93 372 1632
El butlletí de l'església
Estudis
Selecció de sermons
Conferències
Butlletí evangelístic
Boletín Verdad Viva
Opinió
 

El moviment dels Germans

Durant les dues primeres dècades del passat segle XIX, l'Esperit Sant va produir un avivament entre homes i dones, que en el decurs dels anys rebrien el nom de "Germans oberts".

Les grans denominacions protestants, Anglicans, Luterans, Presbiterians, Baptistes, Metodistes i unes altres estaven establertes i organitzades, formant compartiments estancs, amb poca comunió entre elles.

Va ser, en part, com reacció a aquesta situació, que germans i germanes de diferents denominacions van tornar a la senzillesa del Nou Testament, orant, llegint la Bíblia i més tard, Partint el Pa junts.

Aquesta situació es va fer simultània en diferents llocs, de forma que és difícil determinar exactament on va començar. El moviment va ser autòcton a Irlanda, Anglaterra, Suïssa francesa i Itàlia. Ràpidament es va estendre a Amèrica del Nord, Austràlia, Nova Zelanda i després a molts països dels cinc continents, entre ells Espanya.

Les Assemblees de Germans a la Suïssa francesa es van iniciar a principis del segle XIX i van ser el resultat directe de l'avivament que es va produir en la ciutat de Ginebra. La primera Església independent en la ciutat va ser fundada en 1817 i va prendre com nom "Església segons la Paraula de Déu"; aquesta Església reconeixia a Pastors i Ancians. En menys de deu anys ja estaven establertes dotze o quinze Esglésies semblants en la Suïssa francesa.

La data comunament acceptada com inici del moviment a la Gran Bretanya és entre 1825-28, encara que es troben clars indicis de la seva gestació en diferents llocs en dates anteriors.

A Itàlia, el moviment va ser autòcton, però va tenir lloc amb posterioritat i pot dir-se que va ser el resultat de tornar a la senzillesa de l'evangeli d'alguns valdenses del Piemont. En 1851 es va convertir el Conde Guicciardini, qui va iniciar reunions a Florència. Per causa de la persecució va haver d'exiliar-se a Anglaterra, on va ser rebut per les Assemblees de Germans. A partir del moment que va poder retornar a Itàlia, les Assemblees a Itàlia van guardar una íntima relació amb les de Gran Bretanya.

En aquelles primeres i senzilles reunions, el que importava era el "nou naixement" dels quals es reunien, sense tenir en compte la denominació de la qual procedien, ni la forma que havien estat batejats (per aspersió o per immersió).

Es llegia i estudiava la Bíblia sense els condicionaments de les escoles teològiques, però això no vol dir que aquests primers germans no tinguessin grans i profunds coneixements bíblics.

Alguns d'ells procedien del "Trinity College" de Dublin , uns altres eren autèntics erudits en grec i hebreu, uns altres exercien professions liberals amb títols universitaris en diferents matèries.

Alguns pertanyien a l'aristocràcia i posseïen títols nobiliaris i importants fortunes, uns altres eren obrers sense possessions. Com el seu nombre anava en augment van començar a reunir-se en garatges, en magatzems o en locals llogats. Encara que no existia cap classe d'organització que els aglutinés tenien trets comuns:

1 . Un esperit de comunió i fraternitat. Per sobre de tot el que humanament podia separar, el que prevalia era la unitat en Crist; tots els "nascuts de nou" eren germans en Crist.

2 . El llegir la Bíblia, orar i tenir reunions, sense necessitat que fossin presidides per un Pastor ordenat i amb determinats estudis.

3 . La gran importància que es donava al lliure exercici dels dons de l'Esperit Sant, sobretot als d'ensenyament, de pasturatge i de evangelització

4 . El Partiment del Pa que es realitzava tots els diumenges i que era de lliure participació per a tots els germans.

5 . El sacerdoci universal de tot nascut de nou, en l'adoració, l'oració i el testimoniatge.

6 . El tornar a les profecies de la segona vinguda de Crist, que havien quedat una miqueta oblidades.

7 . La importància de l'Església local. Les Assemblees tenien vida autònoma i estaven governades per un Consell d'Ancians. Ràpidament l'únic baptisme que es va reconèixer va ser el d'immersió. Darby, antic pastor de l'Església Anglicana, va ser l'excepció, al seguir reconeixent el baptisme per aspersió.

8 . L'obra social. Són universalment coneguts els orfenat de George Müller i les escoles que es van establir en molts llocs.

9 . L'obra missionera. No solament evangelitzaven en les seves ciutats i els voltants, sinó que molts d'ells també van anar a països llunyans per a dur l'evangeli a "tot el món" i a "tota criatura".

El nom de "germans" va ser donat des de fora del moviment, ja que deien "germà" a tot aquell que era "nascut de nou". El anomenar-se "Germans", amb majúscula i com signe distintiu, va provocar i àdhuc provoca moltes reticències, perquè els qui van iniciar el moviment no pensaven crear una nova denominació.

Donada la importància que va adquirir l'Assemblea a la ciutat anglesa de Plymouth, que en quinze anys de vida va arribar a tenir més de mil membres actius, al nom "germans" se li va afegir el cognom "de Plymouth": "Germans de Plymouth". Aquesta denominació ha quedat en desús.

L'últim diumenge de 1845, als vint anys d'iniciar-se el moviment, va tenir lloc un cisma que ho va dividir en dues parts bé diferenciades; els de "comunió oberta", que havia estat una de les característiques distintives, i els de "comunió tancada", que van decidir que només podien participar del Partiment del Pa els que fossin membres del seu cercle.

John Nelson Darby (1800-1892), descendent de l'Almirall Nelson, Pastor de l'Església Anglicana, a la qual va abandonar per a incorporar-se al "moviment dels germans", va ser un servent de Déu de gran personalitat, erudició i profunds coneixements bíblics, encara que mai va arribar a renunciar al baptisme infantil per aspersió. Aquest servent de Déu va estar en la base i va donar forma als "Darbistas", "exclusivistes" o "Germans tancats", tres noms amb els quals se'ls coneix.

John Nelson Darby mantenia la doctrina de "l'apostasia de l'Església". Sostenia que l'Església, sense apòstols ni successors d'aquests, mancava de capacitat per a reconèixer als seus ministres. Per tant, els veritables creients devien reunir-se al marge de tota institució o estructura. Aquests grups separats, no només van impartir disciplina sobre individus, sinó també sobre Esglésies. Tot membre d'altra església que no formés part del seu grup també quedava exclòs de la Taula del Senyor.

Així es va formar el "cercle d'assemblees", del qual Darby era l'autoritat suprema i que com resultat de la seva extraordinària fermesa es va mantenir unit fins a la seva mort en 1882.

La seva influència es va deixar sentir majorment a Anglaterra, a la Suïssa francesa, on va efectuar una traducció de la Bíblia que duu el seu nom, i a Alemanya, on va participar en una traducció la Bíblia a l'alemany, la Traducció Elberfeld. A Espanya també es van establir algunes Assemblees "exclusivistes", encara que avui estan en via d'extinció.

Recentment, a Suïssa i Alemanya, bastants de les Assemblees tancades han tornat a la comunió de les Assemblees obertes. Així doncs, el nostre nom de" Germans oberts", ha servit per a distingir-nos dels "Germans tancats".

Després de la divisió, les Assemblees obertes van continuar amb la seva empenta evanglística i missionera. Tan paradoxal com el cisma produït per Darby, va ser l'aparició en molts països d'una tendència "tancada" dintre dels "Germans oberts". Aquesta tendència, encara que no és tan tancada com el "Darbysme - exclusivista", produeix tensions i posa en perill la comunió dintre del grup.

Al acceptar l'etiqueta de "Germans oberts", ho fem amb profunda humilitat, reconeixent que si continuem, no és per cap mèrit propi, sinó solament per la fidelitat i la Gràcia de Déu.

Juntament amb tots els nostres "germans", en minúscula, duguin l'etiqueta que sigui, proclamem: "Al qui ens estima i amb la seva sang ens ha alliberat dels nostres pecats... A ell sigui la glòria i el poder pels segles dels segles. Amén" (Ap. 1:5-6).

 

Font: Publicació conmemorativa del "125 Aniversario de las AA.HH. en Cataluña" Església Evangèlica c/ Terol 22